“ El contingut
d’una obra d’art és el suggeriment no expressat en claredat. Una obra s’ha de
considerar no per el que expressa a simple vista si no pel que suggereix “ ( Erwuin Panofsky )
Col·lisió de
plànols. Amb tota alegria he anat entrant dins la buidor. Dotze cadires i dos
sofàs. Haig de triar, entre totes les proves que he penjat, les imatges que han
de tancar la sèrie de les cadires i els sofàs. Una sèrie de soledat. Una sèrie
que em porta a la buidor. Una sèrie de natures mortes, d’al·legories de rés, de
metàfores del meu cap. Final. Sensació d’inutilitat, de vacuïtat generalitzada.
El mon volta i jo atònit, estupefacte i pasmat. Tot es mou i tinc vertigen i
vaig caient… Caic. De rés han servit els senyals meteorològics que han avançat
aquest diluvi d’inanitat que m’està deixant la comprensió ofegada. És això el
terror? L’incapacitat de moure’s, de comprendre i actuar? És intuir i ser
dominat per el desastre?
Hauria de fer
retrats, copiar humans, repetir la lliçó, oblidar les natures mortes, encara
que tota imatge pot ser ( ÉS ) natura morta
i oblidada. El més assenyat que puc dir és no dir. La resta em desborda
i em supera. Avui.
