No hi ha ningú.



“…Lo que ya hemos hecho no nos pertenece. Son los otros quienes deben decidir si les sirve…”
                                             
                                                         Juan Antonio Ramírez.


     Un estudi de “ Las Meninas “. Moltes hores i mesures i mirades i reflexions. No és, ni serà l’únic que faci. Tampoc és molt fidel, és un últim apropament. He tingut que modificar espais i objectes per proporcionar i equilibrar el resultat final. L’original és una obra matemàtica que suggereix instant. La meva versió demostra que sempre arribo tard: No hi ha ningú.

   Ho tornaré a provar perquè és fascinant descobrir, esborrar, calcular, especular, rectificar estratificar estripar i tornar a començar i tornar-se a equivocar...

   Adjunto ( Com diuen els correus comercials ) un apunt dels que anava fent per rebaixar la tensió que em produïa l’anàlisi del quadre. L’exactitud geomètrica dels mestres antics i la il·lusió simple dels aprenents.

No hi ha ningú

Com la meva runa

                                       

Apunts



“Els que parlen sense ironia son fanàtics…”

                                     Anselm Kiefer

Apunts, experiments, exercicis… Tinta, llapis, carbó, conté, retolador, bolígraf...Tot barrejat, o sol, o amb aigua, o sec. Papers de diverses textures. El meu taller son dos metres quadrats; el màxim de l’obra son dos metres quadrats i el mínim un segell. Les eines han de ser discretes, senzilles i humils. No m’atreveixo, com diuen d’en Magritte que pintava al menjador de casa seva, a fer servir pintura en un espai tan petit. Tot i així, em va prou bé per mantenir a ratlla els desequilibris. Aquests dibuixos que penjo avui son de 15/10 cm. El més gran pot arribar als 25/15. La intenció és mantenir la gimnàstica mental i física de paper i llapis i la voluntat per ensenyar-ho. Justificar-me els dies de tossuderia, de repetir per expressar, de simbolitzar per entendre, per calmar...Per mi és xarop, mixtura, alquímia. Desmuntar per reconstruir (-me).



  ... Y decirme que el arte tenía algo que ver con lograr la quietud en medio del caos...”

                                     Enrique Vila-Matas – Aire de Dylan -


Abril 2014.