"La excentricidad es debida a la búsqueda de un orden antropológico en la
naturaleza; siendo el loco el que trata de encontrar un orden en el caos y no
quien vive el caos como una realidad normalizada."
Jaime
Repollés Llauradó
Així començo el catorze: Consumant
l’excentricitat creativa – Demiúrgica / dibuix –
per manca de la capacitat de comunicar en la forma parlada i sociable
que hauria de ser-me natural. La cerca de l’ordre per el dibuix. El caos emmarcat
i limitat en un suport. El boig creu certesa el que només existeix en l’espai
fosc del seu limitat raonament. Encara tinc moments de lucidesa i reconec el
caos i dubto del que veig. El dubte afirma la realitat. Dubtar = Existir. No és
el pensar/raonar el que confirma l’existir, doncs viure en el caos fa
impensable la realitat i dubtar de la realitat fa suportable l’ordre.
I dins el caos he de repetir suau i
fidelment línies, omplir de ratlles amples o gruixudes, de profundes i de
lleugeres, amuntegar passades i més passades de grafit o de carbó sobre el
paper...És escriure cartes a gent desconeguda. És un monòleg internetitzat.
Penjo el que no he posat de l’any passat.
Obsessions temàtiques.
"Llavors
mirem de sobreviure al caos amb l’ordre de l’art."
Jaume Cabré ( Jo confesso )
Paissatges, els meus paissatges...
Mans, Versions/Cover i un original... Les versions poden ser agradables, com quan ho fan els músics. Diuen
que un només pot versionar si supera l'original. Amb molta humilitat miro en Leonardo, Cassat, Greco, Picasso... Ho miro tot.
Les nadales del nadal... Des de 2007 intento recordar l'amistat enviant un dibuix.
