El discurs...Fal·làcia, somni, joc, remoure l’entranya, desmemòria, retorn, oblit, consciència  i soledat, basarda, vertigen. Això ho he vist: Inane, banal, melangia, desolació, el deure i l’honor... “ Lo que tengo que hacer para que me tengais respeto...” Babel, xafogor, repetir, trànsit, neci, carretera... I saber que és una cinta de moèbius: Icona infinita del buit, i tornar a començar. El Joc de l’Oca diu: TORNAR A LA CASELLA DE SORTIDA. La tristesa, el contacte mínim amb el teu cos, la semblança amb l’etern, la paraula i l’engany i tornar, sempre tornar a la casella de sortida. Sense premi, sense guanyar, sense perdre??? No captar les normes del joc, remenar els daus per imitar; les mans flàccides, sense empenta. Perpetuar el joc. Immadur.  El joc seriós  ( Estoic ) del retornar amb les mans buides i el cor ( I l’ànima ) cada cop més sec. L’immortal dirà que encara queden més juguesques. A mi només em queda l’oblit per tornar a començar... I no recordo el perquè del discurs... Senyores, senyors: Em acabat el 2014. Anem passant, tornem al tauler...

 

                                                                                                     Gener 2015

Els dibuixos son un viatjar cap a l’abstracte. Sempre amb el record de la realitat, que és una copia d’un Degàs, una cara i una part del procés de la versió de les Meninas... També he trobat una primera idea surrealista del Montdrac, és de principis del 2011.

Com deien el teletubis: Una abraçadaaaa!!!