El discurs...Fal·làcia, somni, joc, remoure l’entranya, desmemòria,
retorn, oblit, consciència i soledat,
basarda, vertigen. Això ho he vist: Inane, banal, melangia, desolació, el deure
i l’honor... “ Lo que tengo que hacer para que me tengais respeto...” Babel,
xafogor, repetir, trànsit, neci, carretera... I saber que és una cinta de
moèbius: Icona infinita del buit, i tornar a començar. El Joc de l’Oca diu:
TORNAR A LA CASELLA DE SORTIDA. La tristesa, el contacte mínim amb el teu cos,
la semblança amb l’etern, la paraula i l’engany i tornar, sempre tornar a la
casella de sortida. Sense premi, sense guanyar, sense perdre??? No captar les
normes del joc, remenar els daus per imitar; les mans flàccides, sense empenta.
Perpetuar el joc. Immadur. El joc seriós ( Estoic ) del retornar amb les mans buides i
el cor ( I l’ànima ) cada cop més sec. L’immortal dirà que encara queden més
juguesques. A mi només em queda l’oblit per tornar a començar... I no recordo
el perquè del discurs... Senyores, senyors: Em acabat el 2014. Anem passant,
tornem al tauler...
Gener 2015
Els dibuixos son un viatjar cap a l’abstracte. Sempre amb el
record de la realitat, que és una copia d’un Degàs, una cara i una part del procés de la versió de les Meninas... També he trobat una primera
idea surrealista del Montdrac, és de principis del 2011.
Com deien el teletubis: Una abraçadaaaa!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada