Un és lent, més lent que la pròpia memòria. Des de principis d'any obcecat amb una imatge ( només amb un interval d'un més que em vaig distreure amb un encàrrec...) Potser han estat tres o quatre mesos. Però el temps no em compte, no te presència. He estat distret: M'agrada...!
Bona feina, company !!
ResponEliminaGràcies... Lo teu també és molt bo!!!
EliminaEl q compte es que l'hagis gaudit mentre el buscaves entre la immensitat, q per moments pot semblar-te, el centre blanc del full, i mira per on!! l'has trobat, aquest és el teu poder!!
ResponEliminagràcies... Un petó
ResponElimina